Descobrim de primera mà els encants de Kasghar (Xina) a través del seu mercat de bestiar dels diumenges, símbol de l'edat daurada de la ciutat.

Mentre passejava pels estrets hutongs pequinesos a la recerca d'un restaurant local en el qual gaudir d'un bon ànec laqueado, em vaig acordar de les paraules d'un bon amic sobre el fantàstic que era el Sunday Market de Kasghar (Xinjiang Province). Escoltar com parlava d'aquella ciutat crucial per a la Ruta de la Seda, de la seva població, dels seus trets culturals, del saborós pa que couen diàriament i dels excel·lents pinchos de be que preparen en cada cantonada em va portar a somiar com seria aquest mercat i què tindria d'especial. Cansat de la pol·lució de Beijing i portat en volandas per la il·lusió, vaig decidir comprar un bitllet de tren a Urumqui, la capital d'aquesta bella i indòmita regió autònoma, per conèixer d'aprop aquesta mítica urbs i viure aquesta experiència mercantil allunyada del cafè, del periòdic i de la terrassa de qualsevol diumenge de les nostres vides. Després de 4 dies amb tren creuant tot el territori xinès d'est a oest vaig arribar a Urumqui i em vaig dirigir rumb al sud –gairebé a la frontera amb Pakistan– per arribar a la meva destinació.

Els autobusos partien amb freqüència, així que vaig decidir pujar-me al que tenia sortida immediata. A la poca estona estava recorrent el dia i mitjà de distància entre ambdues ciutats allotjat en el camastro individual del meu sleeper bus. Més enllà dels cristalls només hi havia desert, la part més fronterera del mític Taklamaklan. En arribar a Kasghar, els aires imperials dels grans edificis de la part vella em van transportar a les moltes etapes polítiques per les quals ha passat aquest enclavament. De sobte, del minaret d'Aneu Kah semblava sentir-se al muecín d'un califat qualsevol cridar als fidels a l'oració. Però res com constatar tota l'esplendor comercial hagut durant segles, fruit de la seva envejable ubicació geogràfica entre Orient, Àsia Central i Europa.

TROBADA ANCESTRAL

El mercat del bestiar del diumenge, símbol del que una vegada va ser aquesta ciutat, és una espècie de reunió tribal uigur en la qual podem veure com s'engeguen les més creatives triquiñuelas comercials. Ramaders de totes les regions dels voltants s'acosten amb els seus tractors carregats de bòvids fins al recinte firal, un fangal ple de abrevaderos, sacs de pinso i palla per als animals i carnisseries en les quals pengen grans peces per trossejar.

El millor mes per visitar-ho possiblement sigui octubre, quan afegim a l'espectacle tots els colors de la collita. L'escena la completen els visitants, els compradors, els seus restaurants i tot l'elenc de treballadors que aquest negoci reuneix al seu al voltant. I de tot això, el més destacable i recomanable són els passejos a dalt i a baix pels carrers, poder fixar-se atentament en les bèsties a l'espera que s'acostin els seus propietaris per cantar les virtuts de l'animal i assistir a les àrdues negociacions, que en ocasions poden arribar a allargar-se tota la jornada mentre les parts busquen un pacte que satisfaci per igual a comprador i venedor. Això és Kasghar els diumenges, una vetusta i ancestral ciutat convertida en mercat, un lloc al que antigament arribaven mercaders orientals des del mateix Pakistan a través del pas entre muntanyes del Punjerab Pass o del Kirgistán i que, malgrat la irrupció dels han, no ha perdut gens del seu encant, vida i bona energia.

Font: Transglobal