De Madràs a Bangalore, l’Índia del Sud sorprèn per la seva autenticitat. La petjada del passat i l’espiritualitat hindú s’han conservat gairebé intactes.

Al cor d’aquesta terra tan genuïna i increïble destaca l’Estat indi de Tamil Nadu, centre de la cultura dels dràvida, una de les més antigues del món. Testimoni d’això en són els impressionants temples que es troben arreu. Santuaris (autèntiques ciutats-monestir protegides per altes torres decorades amb profusió) que descriuen un racó de món on l’espiritualitat es viu d’una manera especial i inigualable.

Un bon exemple és Kanchipuram, la “Ciutat de l’Or”, una de les set ciutats santes del país. Tot i que potser ara és més coneguda per ser el lloc on s’elaboren, de manera artesanal, les magnífiques sedes amb les quals es confeccionen els saris més exclusius de tota l’Índia.

BELLESA I PODER, A MADRÀS

Important és també Chennai, l’antiga Madràs i capital de l’Estat de Tamil Nadu. És una de les quatre grans metròpolis de l’Índia contemporània, i una ciutat on avui es fan el 40% dels vehicles de la indústria índia. No per casualitat algú la ha qualificat com la “Detroit de l’Índia”.

En el passat, Madràs fou un important centre colonial britànic (després només de Calcuta i Bombai) del que sobreviu encara el fort Saint George, en una illa d’un dels rius que travessen la ciutat. També, el Government Palace, amb els seus importants col·leccions d’antropologia i arqueologia. Malgrat que el que destaca és l’elegant passeig marítim de Marina Beach que porta fins un dels barris més antics i més vida cultural de la vella Madràs: Mylapore.

Un altre dels grans atractius es situa a uns 60 km fora de la ciutat. És Mahabalipuram, on la bellesa dels seus monuments i la tranquil·litat dels seus espais naturals han fet d’aquesta una atractiva destinació turística. No per casualitat ja va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1984, en els primers temps del label.

LA PERFECCIÓ DE L’ESCOLA DRÀVIDA

A 300 kilòmetres més al sud hi ha Tanjore, una altra de les urbs més antigues de tota l’Índia. Gaudeix d’un important llegat arquitectònic. Entre ells el Temple de Brihadeeshwara, Patrimoni de la Humanitat, i considerat el més perfecte de l’escola dràvida.

No lluny d’aquí es pot trobar Kumbakonam, denominada la “ciutat dels temples” per… efectivament, acollir multitud d’espais religiosos (més de dues centenes). Tot i que potser la més gran de les joies de Tamil Nadu sigui Madurai, i el seu famós temple de Meenaskshi. Un dels més bonics, i considerat el súmmum de l’arquitectura religiosa del Sud de l’índia.

CENTENARS D’ESCULTURES ERÒTIQUES

Madurai és la ciutat més important de Tamil Nadu, després de Chennai, i a la vegada la seva capital cultural. Al mateix temps és un dels centres urbans amb més història del país. Per exemple, es ja citat en texts d’antics navegants grecs. Està documentat que va disposar d’activitat comercial amb Roma, i és una de les localitats descrites per Marco Polo en seu viatge de tornada a Venècia, a través de l’Índic.

El temple de Meenakshi està dedicat a la figura protectora de Meenakshi i al seu espòs Sundareshwara, encarnació de Shiva. L’edifici va ser construït al segle XVI -mentre a Europa regnava el Renaixement- malgrat que el seu origen es remunta a dos mil anys enrera. En l’interior del mateix, el visitant descobreix centenars d’escultures eròtiques. A la Sala de les Mil Columnes estan esculpides escenes que recreen expressions humanes, como l’humor o l’obscenitat.

Al sortir de tan espectacular visita, només un passeig amb rickshaw reconcilia el viatger amb sí mateix, i tant esplendor. És tan fabulosa l’Índia del Sud, i la desconeixem tant, que la pregunta és inevitable ¿Per què no hauré vingut abans a aquesta terra tan admirable?

Font: Ferrer & Saret