No fa molt temps parlar de Lhasa, la capital del Tibet, era com esmentar un secret ben guardat doncs pocs i molt aventurats eren els que s'atrevien a “colar-se” en un territori els habitants del qual preservaven amb zel la seva cultura i tradició protegint a ambdues de qualsevol amenaça externa.

Amb l'arribada de la Revolució Cultural i el cataclisme que va originar entre els pastors transhumants autòctons, el territori del Tibet va haver de recórrer a l'obertura perquè el món conegués i reconegués la seva situació de país ocupat en ple S.XX.

A poc a poc, com càncer, la mà de Mao va anar penetrant en el teixit social, cultural i religiós i entre els uns i els altres van deixar una població delmada per l'exili i amb una cultura en vigilància intensiva. Avui, malgrat els nobles intents que arriben fins i tot des del mateix Hollywood, passejar per Lhasa és poc menys que contemplar a una espècie de moribund a punt de passar pel seu particular Paranirvana mentre la població es mou entre el deliri i reconeixement cap al seu líder espiritual, les xacres del confort que comporten els articles d'importació i un futur ple d'incertesa.

Malgrat això, la ciutat sagrada de Lhasa segueix sent un dels nobles objectius de tot viatger/era fet que així es aprecia. Per això, ben aviat, traçarem una proposta per a majors de 55 anys amb l'objectiu d'acostar-nos no només a Lhasa sinó a d'altres mítics punts centrats en la serralada dels Himalayas.

Tornant a la ciutat de Lhasa i molt malgrat la situació de voraç presència xinesa, encara són salvables els tres anells sagrats que donen fe de l'arrelament d'una cultura basada en el rés, les prostracions i la devoció. El primer d'ells, anomenat Nangkor, es troba dins del temple sagrat del Jokhang i els pelegrins budistes, a diferència dels seguidors Bon – religió animista prèvia al budisme en aquesta zona -, realitzen la kora (circumval·lació) respectant el sentit de les agulles del rellotge.

El segon anell sagrat de Lhasa ens dóna la imatge que tots esperem trobar a la nostra arribada a la ciutat i es troba a la zona exterior del temple que dóna al mercat central, el Barkor. Una vegada allí, còmodament asseguts per veure el que va esdevenint en aquesta diminuta realitat colossalment controlada per l'ull que no veu, podem al·lucinar amb cadascuna de les prostracions dels molts pelegrins que arriben des de recòndites ubicacions mentre les nostres sensacions s'entremesclen amb el mercadeo de productes xinesos i nepalesos que es viu als seus atrafegats carrers. L'olor a encens és una constant així com la presència de membres de l'ètnia Kampa arribats des de les valls del plateaux.

El tercer, conegut amb el nom de Lingkor, a poc a poc ha anat desapareixent atropellat per un tràfic cada vegada més ingent i bel·ligerant amb la tradició.

A canvi, a més de sortides d'un dia a enclavaments històric paisatgístics emocionants com Sera, Drepung o Norbulinga, podem visitar l’altre residència oficial del Dalai Lama – coneguda com el Palau de Potala – avui convertida en museu i en excel·lent talaia des de la qual contemplar una ciutat que a poc a poc va perdent l'essència que tant va atreure als pocs que vem tenir la sort de començar la nostra particular cerca del Sangri-La a una ciutat situada a 3.500 metres d'alçada en la qual respirar és un veritable regal dels déus.

Fuente: Transglobal Viajes