Als ugandesos el hi agrada el matoke. S’elabora amb bananes verdes i patates dolces, cuites al foc o al vapor.

Tot i que el seu particular sabor l’aporta una salsa feta amb all, espècies, cacauets, ceba i pebrot, que acaben per donar el puntet d’alegria necessari per combatre la tristor d’un filet de carn o la solitud d’un tall de peix fumat.

És un plat típic i tradicional, de fàcil preparació, que podria ser tota una metàfora d’un país que Winston Churchill va definir un cop com “la perla d’Àfrica”. Una terra que traspua aromes i temptacions, i que a l’igual que el matoke – i la seva font d’hidrats de carboni que proporciones plàtans i tubèrculs- reposa sobre bases prou sòlides: un paisatge de llegenda - alguna volta han anomenat Uganda com la “Suïssa d’Àfrica”- o per exemple una de las taxes d’alfabetització més altes del continent negre.

Un lloc envoltat d'aigua

Una altra de les particularitats d’Uganda és l’aigua. És un país d’interior que no té sortida al gran oceà, però que està envoltat de petits mars: els llacs Albert, Eduard, George, Kyoga, i per descomptat l’inacabable Victòria. ¿Resultat de tot plegat? el 25% de la superfície d’Uganda és només aigua, i això sense considerar que una de les famoses fonts del Nil es troba aquí.

No és estrany, por tant, que el color verd entapissi el paisatge ugandès, i que aquest sigui un veritable prodigi de fertilitat. Ple de boscatges i jungles. Ric i divers en vegetació i fauna.

Selves, Sabanes, Muntanyes… i Salts d'aigua

Els atractius d’aquest racó d’Àfrica són múltiples, i això que Kampala –la capital-, no és precisament un d’aquest. No obstant, com es pot endevinar, el seu gran secret és la natura. Aquest és un país carregat de selves, sabanes i muntanyes, i això a Àfrica vol dir Parcs nacionals com el Queen Elisabeth Park, un dels més extensos. Sense oblidar el PN Murchinson, que té el seu principal esquer en les unes cascades que rebenten la terra després del llac Victòria, i apaivaguen el Nil.

Aus en el Paradís

Aquest és també un paradís ornitològic, on s’albiren més d’un miler de tipus d’ocells. Al coincidir aquí el bosc tropical amb les planures trencades de la vall del Rift, i els seus llacs i aiguamolls, Uganda esdevé punt de trobada de múltiples migracions d’aus de l’Orient africà, en aquesta una curiosa intersecció de diversos hàbitats tan contradictoris.

Alhora acull la més gran concentració de primats de tota Àfrica. Aquí hi ha el PN Kibale conegut pels seus ximpanzés. ¿Només hi ha un inconvenient? La xafogor que provoca la espessor dels seus boscos. Encara que per frondositats i interès per la primatologia caldria destacar el PN de Bwindi, allí on viuen amagats la colònia més nombrosa de goril·les de la muntanya de tota Àfrica.

Goril.les en la boira, i altres sorpreses

Bwindi és meravellosa. La selva, profunda. L’amagatall, recòndit. Per accedir-hi cal estar en plena forma física. Però val la pena l’esforç. Allí els guardaboscos ens ajudaran a familiaritzar-nos amb els simis, però la sensació de solitud, i alhora de privilegi, quan un es troba davant per davant del nostre parent més proper és, al menys, de fascinació.

Un vol en avioneta des de Kisoro, al Sud, cap al extrem Nord del país ens permet accedir a la darrera de les gran àrees protegides d’Uganda: Kidepo Valley. Una basta extensió de sabana africana on l’única diferència amb els famosos parcs naturals de Tanzània i Kènia és que aquí, gairebé, no ha arribat la mà de l’home.

El millor moment

Uganda és una destinació per a tot l’any, tot i que per veure els goril·les potser la millor època sigui a l’estació seca. Plou dos cops l’any a Uganda: a mitjans de tardor quan es produeixen les dites short rains, i a la primavera, especialment des de finals de març fins maig.

Vagin l’època que vulguin, o puguin, no menyspreïn l’oportunitat de provar un bon plat de matoke, per tal d’ acabar d’entendre el país. Com si fos una autèntica poció màgica, de repent se n’adonaran de la grandesa d’aquesta terra. Ja veuran com ens donen la raó. Bon viatge a Àfrica, Bona estada a Uganda, i sobretot que aprofiti el matoke.

Font: FERRER & SARET