Per a tots aquells que ja ho han vist tot i volen conèixer una mica més, viatjar a Corea del Nord és un viatge en el temps, una experiència única al país més tancat del món.

No es tracta d'un viatge per comprar, ni es tracta d'un viatge per estar en bons hotels ni menjar en bons restaurants.

Es tracta d'una retrocés en el temps, on pràcticament no queden persones que hagin conegut més que el que tenen i el desconeixement de les quals de la resta del món és absolut.

És una mica complicat aconseguir l'autorització per viatjar però es pot aconseguir amb una mica de paciència i sempre a través d'alguna agència xinesa.

El normal és viatjar amb avió des de Pequín o Vladivostok amb la companyia aèria nacional anomenada Corio.

Una vegada al país, i sempre acompanyat d'un guia oficial i membres del govern, et permeten visitar el que es considera interessant, sense massa possibilitats de moure't pel teu compte, ja que és fàcil perdre's.

Els hotels són molt bàsics i molt integrats en l'estètica del país. A la meva habitació per exemple tenia un calendari de paper que cada mes tenia una fotografia d'un model de tanc diferent, prova que necessiten un bon exèrcit i tenir a la població alerta per a possibles atacs de l'enemic exterior. Se l’anomena política “Songun” o el militar primer. Els restaurants són pràcticament inexistents i el menjar és molt senzill i bàsicament a força de llegums i hortalisses.

La capital Pyongyang òbviament és arquitectònicament d'estil marxista leninista amb grans avingudes i monumentals edificis i monuments lloant el que el gran capdavanter, el seu fill i el seu nét han fet pel país. Molt colorit, moltes banderes i càntics realment impressionants.

Disposen d'un metre estilo el de Moscou i hi ha poca llum als carrers, per no dir cap, pel fet que a causa del bloqueig internacional han d'estalviar energia.

La gent no parla ja que són molt reservats i eviten vestir de colors excepte quan van a homenatjar al capdavanter, quan les dones es vesteixen amb vestits típics de molt colorit. I caminen sempre per les voreres i creuen per passos subterranis ja que no se'ls permeten creuar per la superfície (els passos zebra no existeixen) on uns bellezones guardes urbans amb colls de pell dirigeixen l'escàs tràfic, normalment en autobusos, camions i cotxes negres de gran cilindrada. I per descomptat el gran líder impera pels carrers, els interiors de les cases i en la ràdio i la televisió, com a prova del gran amor que li professa el seu poble.

Realment és un viatge molt interessant, en què a més de Pyongyang, existeix un parell de parcs nacionals de muntanya que es poden visitar, sobretot perquè formen part de la vida del Gran Timó del país. I un imprescindible és visitar la frontera amb Corea del Sud, repleta d'altaveus, tanques i miradors.

Font: Bontur Viajes